No te aquí, ni creiem hagi tingut mai, el carnestoltes popular l’importancia d’altres llocs; no obstant apuntarem algunes coses que’ns recorden o hem sentit a contar a gent vella i que avui ja no s’istilen.
El dimars se feia l’arribada de la nuvia d’en Carnestoltes. Se solia disfressar de nuvia un home (últimament en Joanet espardanyer) i s’esperava a cala Rodona o a cal Deu fins que l’anaven a buscar amb un animal tot guarnit i amb el corresponent guiatge pels baguls, moços de peu, etc. Al entrar a la vila se captaven coses per la nuvia, que solien ser queviures, servint després per a fer un xeflis¹.
També se solia fer el mateix dia’ls esmolets, uns quants posaven una mola d’ esmolar al cap d’avall de les voltes de la Plaça mentres els altres corrien pels pisos i botigues a buscar eines per esmolar i si no’ls donaven res s’emportaven lo que’ls hi venía a mà, una pala, uns amolls o alguna eina de tall que al tornar-la ja no ho era. Passaven els objectes per la mola i al tornar-los feien pagar als duenyos algun diner per a fer un àpat el mateix dia i en la plaça mateixa on el guisaven i hi paraven taula. Els tragos anaven abundants i convidaven a beure a tots els badocs i tranzeunts.
Ultimament el popular Pere Morell, en sos bons temps, havia intentat animar el carnestoltes, logrant-ho algunes vegades amb les seves cavalcades d’entrada, el xistós sermo de carnestoltes etc., passejant-se ell vestit de general. Han quedat molt populars aquelles coble de:Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes en mes,
tots los dies fossin festa
i la Quaresma mai vingués.
La butxaca proveida
no digués jamai de no,
tot lo dia cridaría:
noia, porta’m el porró.Mes ara, la veritat és que’l carnestoltes acaba de desapareixer: solament se veu alguna nena vestida de pastora (reste d’una consuetut més extesa en altre temps) visitant els seus parents i amics, algun fent la figuereta i a voltes algun altre fent l’ós o qualsevol altre bestiesa. La gresca és únicament en les sales de ball de les societats recreatives, però no presenten cap nota típica a esmentar.
Revista La veu comarcal. Número 44. Ripoll, 30 de gener de 1915.
¹Xeflis: Àpat abundós, especialment per a celebrar alguna cosa.