De l’ 1 d’agost al 30 de setembre

Josep Ribot i Calpe va ser un dibuixant i pintor barceloní, nascut a finals del segle XIX que va exercir d’una manera destacada durant el primer terç del segle XX. Malgrat no ser especialment conegut ni divulgat, presenta una obra artística comparable a la d’altres grans dibuixants contemporanis seus com Joan Junceda, Lola Anglada, Josep Obiols o Joan d’Ivori. La seva importància rau a pertànyer a una generació d’artistes que, lluny de les avantguardes artístiques, cercaren una identitat entre il·lustració i país que sucumbí arran del conflicte bèl·lic del 1936.
Va formar-se a l’escola de Llotja de la mà de Fèlix Mestres, de qui va ser deixeble. Estilísticament, s’inscriu dins uns postulats propers al Noucentisme, si bé al llarg de la seva vida es va decantar per un estil personal caracteritzat per un exacerbat realisme.

El dibuix de temàtica etnogràfica

Fruit del seu afany excursionista i de les amistats amb prohoms del folklorisme, especialment ripollesos, va desenvolupar una ingent tasca d’il·lustració de temàtica etnogràfica. Dibuixava i prenia notes del món rural, de la pagesia i els pastors, de les masies, dels oficis tradicionals, dels costums i les festes populars… Sovint es tracta d’apunts amb un gran valor documental d’unes formes de vida que s’estaven perdent al llarg de la primera meitat del segle XX. La llegenda del Comte Arnau, les llegendes del Ripollès i altres temes del costumari popular català –com el casament de pagès- els deixà reflectits en els seus dibuixos i apunts.
L’any 1926 va guanyar un premi en el primer concurs del Llegendari popular català, amb el recull de les Llegendes del Ripollès, que va restar en l’oblit fins a ser redescobert i editat l’any 2008. Aquest treball representa el seu afany i interès per les llegendes populars ripolleses i per la figura del mític Comte Arnau.
També és de destacar la publicació del llibre de bibliòfil Costums de Catalunya (1931) on il·lustra a gran format vint temes costumistes de tota la geografia catalana. Entre aquestes hi ha el ball de gambetos de Sant Joan de les Abadesses.

Pintor i paisatgista

Durant els anys trenta del segle XX, Josep Ribot va interessar-se especialment per la pintura a l’oli. Així, a partir de 1933 va començar a pintar a l’oli d’una manera sistemàtica. La postguerra va representar una etapa d’introspecció on l’artista va aïllar-se tot conreant la pintura de paisatges. Així, després d’unes sèries de pintures del barri d’Horta de Barcelona, va conrear una etapa paisatgística a Ripoll entre 1944 i 1956.
A les acaballes de l’any 1949, va exposar les seves obres al Casino de Ripoll, l’única mostra individual de pintures que va fer. La pintura de paisatges representa un amor cap a la comarca i el desig de plasmar els paisatges de la vall del Ter i del massís de Montgrony, però malauradament no li donaren l’èxit o reconeixement que ell esperava com a pintor.

Domènec Ribot – Historiador i crític d’art, net de Josep Ribot
Barcelona, juliol de 2024.