Església de Sant Eudald

Centenari memorable.
El onze del pròxim mes de maig, diada de nostre patró Sant Eudald, i per lo tant Festa major per als ripollesos, es cumpliran cent anys de la inauguració de la església actual que nostres avant passats van dedicar-li i que guarda les seves sagrades relíquies.

Aquella petita vila de Ripoll que a l’any 978 rebia joiosa en son Monestir el cos del màrtir insigne, portat d’Ax on havia patit el martiri i la mort al onze de maig de l’any 581; aquella petita vila que agraida al Sant pels grans favors alcançats per sa intercessió en totes les calamitats públiques, l’aclamava per Patró en 1004 i li erigia un temple propi per a custodiar-hi les venerandes relíquies fins aleshores guardades al Monestir; aquella petita vila, a l’entrar al sigle XIX era convertida en important població on hi florien les indústries, les arts i les lleres. I en consonanacia amb aquest esplendor, aixecà una nova església a son estimat Patró, més gran, més hermosa que l’antiga, però en el mateix lloc, en el cor de la vila, com a recer protector per a tots llurs habitants. Sovint les empreses més generoses es veuen plenes de contrarietats.

Tot just començades les obres hagueren de parar per haver esclatat la guerra entre França i Espanya. Pacificat el païs, es tornaren a empendre, malgrat les enormes despeses ocasionades per la guerra, el saqueig de la vila i la misèria general que sempre deixa darrera seu aquella calamitat. Per tals motius seguia l’edificació amb gran lentitud i fins es vegeren obligats els Obrers dels Sants d’acudir al municipi, en 1815, doncs ells havien agotat ja tots els recursos.

Aleshores donà Ripoll una bella mostra d’amor a son Patró. Reunit ajuntament i poble a la casa comunal, s’acordà posar un impost a la carn, al vi i l’aiguardent, destinant al producte a la construcció de les obres de l’església.

A l’arribar l’any 1822 el temple estava enterament acabat. El Monestir havia donat l’altar major i algunes famílies i confraries havien costejat els laterals. Solament faltava inaugurar-lo, i cap diada més assenyalada que la pròpia del Sant.

L’abat Francisco Xavier de Portella I de Monteagudo, interpretant el desig del poble i d’acord amb els Obrers, el dia 10 benei amb tot el pontifical la nova església, celebrant-hi tot seguit la misa. L’endemà hi hagué solemne ofici i panegiric en honor de Sant Eudald en la església del Monestir, on estigueren venerades les relíquies durant la construcció del nou temple. A les cinc de la tarda sortien en grandiosa processó pels carrers i places, acompanyades de l’ajuntament, monjos, clero i tot el poble, entrant trionfants a sa nova casa enmig de les aclamacions d’entusiasme de tots els habitants de la vila.

Aquest és el centenari que a nostre entendre caldria commemorar, donant enguany a les festes de Sant Eudald la major esplendor possible. Seria de desitjar que tots els habitants de Ripoll, sens distinció de partits, animats solament de l’esperit que movia a nostres passats d’ara fa cent anys, donguessin un testimoni públic d’amor a son Patró, l’invicte Màrtir davant la imatge del qual s’han postrat tantes generacions de ripollesos.