« Les vetlles d’esclofollar o espellofar blatdemoro. En aquest temps tenen el blatdemoro en pallers per les vores dels camps o a l’era, tal com el tragueren dels conreus, canyoca i espiga tot junt i cada dia trenquen espigues o sia que les desprenen de la canyoca, tirant-les a un cove, si és aprop de la casa, amb el qual les pugen a la sala, o del contrari les fiquen en saques per portar-les amb l’animal de bast o amb la carreta.
L’esclofollar o espellofar que és lo mateix i es diu de les dues maneres, consisteix en despullar l’espiga de les fulles, deixant-ne un parell o tres o les precises per poder-lo lligar amb les mateixes fulles i fer-ne penjois que els pengen en els claus del cabirons de la sala, cuina, etc., formant un bonic enteixinat, o bé per trenar-lo i fer-ne forcs, que els posen a l’eixida o altres llocs, per tal de que s’airegi i s’assequi.
En les cases grosses a més de la gent de la casa, n’hi van per ajudar-los de les cases veïnes, majorment si són masovers de la mateixa masia. L’amo o cap de la casa dels masovers cada dia proveeix la sala d’un bon pilot d’espigues i procura que hi hagi setis per tothom al voltant de dit pilot, col·locant en mig alguns coves per tirar-hi els escuats o sia les espigues que involuntàriament els queden sense fulles i també les que per massa migrades no val la pena de lligar-les o enforcar-les, igualment arregla els llums posant ble i oli als de ganxo i si en tenen de petroli els repassa perquè tots facin bona claror.
Dones i homes espellofant blatdemoro. Foto: ACRI (fons Antic Arxiu Museu Folklòric de Ripoll).
Enrotllat el pilot de blatdemoro, es sent el zig-zag dels esclofollaires, els quals van tirant les espigues als dos o tres homes nuadors i enforcadors que s’han col·locat en lloc apropòsit perquè no hagin de tirar les espigues gaire lluny. Quan algún esclofollaire troba una espiga vermella, fa un bon crit ¡la vermella! i quan un mateix n’ha trobat set, si vol pot plegar.
A la poca estona d’haver començat s’animen les converses, explicant-se tot lo que passa per la comarca i encara que la major part de vetlles les emprenen cantant cançons i més cançons, també queda lloc per explicar rondalles de tota mena, com són de fer riure, de fantàstiques i de bruixes; aqueixes darreres a vegades les expliquen com a succeïdes en tal o qual casa.»
Activitat que trobem descrita al llibre La vida a pagès de Salvador Vilarrasa i Vall.