Baixeu pastors d’aqueixes muntanyes,
baixeu depressa adorar l’infant.

Quan lo veureu en aquell pobre estable
que la seva cara sembla un sol brillant.

La seva mare s’en diu Marieta,
n’és moreneta més brillant que’l sol
n’és moreneta, rosa acolorada,
l’han dada a un jaio que és el seu consol.

Treuen en dansa amb tota l’usansa,
la pastoralla fan un minué
i les pastores llensaven les filoses
i amb grandissim d’aire ballen lo rutllet.

Lo noi s’en reia quan ell això veia;
sant Josep los deia, danseu minyons,
que jo dansaria també si pusquia
però m’apar que’m trobo cruixit dels genolls.

Recollida a Ripoll per Núria Roquer.

El Catllar. 25 de desembre de 1920. Núm. 37