Exposició permanent

La visita s’inicia a la planta 0, segueix a la planta 2 i acaba a la planta 1.

Planta 0

La visita comença amb un audiovisual que resumeix la història del museu al llarg dels seus més de 80 anys, a través dels seus protagonistes i de les seves principals col·leccions.
Les primeres peces que troba el visitant són les de prehistòria, resultat de les excavacions fetes per l’arqueòleg ribetà Eudald Carbonell al capdavant de l’equip Grober Xaialsa.

La resta d’una llanta de camió que va quedar totalment destruït després d’un bombardeig l’any 1939, és la peça simbòlica en record de la Guerra Civil a Ripoll.
A partir d’unes imatges anteriors a la restauració es mostra una visió diferent del Monestir de Santa Maria.
Un fragment de muralla descobert durant les obres a l’edifici, que complementa les restes de muralla existents a diferents zones de la vila, finalitza el recorregut d’aquesta planta.

Planta 2

El so d’unes esquelles ens introdueix a un petit i significatiu espai en record de l’antic museu, aquell ‘museu de museus’ que tanta gent recorda i del qual n’és hereu l’actual. El diorama dels pastors, fet l’any 1932 per Salvador Alarma i Josep Mestres Cabanes, uneix aquest record amb la nova museografia que mostra de manera didàctica i modernitzada les antigues col·leccions.
El treball de la terra mostra les col·leccions relacionades amb els pastors i la pagesia, un sector molt important en la nostra societat.

Els objectes parlen de les persones que els han utilitzat i d’una societat, principalment agrària i ramadera, que veu com el ritme del canvi s’accelera amb la industrialització i la tradició desapareix a favor de la modernitat.
El treball a la llar i la vida a la llar (àmbit dedicat quasi exclusivament al paper de la dona) ajuden a dibuixar una societat que no es pot entendre sense la dimensió que tenia la religió i la presència de la fe i les creences en tots els aspectes de la vida.
L’àmbit dedicat al temps de lleure ens explica que les aficions dels homes i dones d’aquella època eren senzilles: caçar i jugar a cartes, brodar i fer labors… i que l’espai habitual de joc de la canalla era el carrer, on sovint jugava amb objectes fets per ells mateixos. Manualitats, nines, soldadets de plom, baldufes, caixes de grills…. i llegendes i contes explicats a la vora del foc i que s’anaven transmetent de pares a fills.

Planta 1

La visita continua a la primera planta on descobrim que no tothom treballava la terra. A la vila el artesans elaboraven i comerciaven tot allò que la gent necessitava: espardenyes, esclops, botes de vi, ciris, cistells, etc. i el dissabte, dia de mercat, les relacions comercials unien pagesos, pastors i artesans.
La transformació social de la nostra comarca, com en moltes altres, ve donada per la implantació de la indústria. En el cas del Ripollès és principalment la tèxtil, actualment exhaurida, i que té els seus orígens en el treball artesà de la llana i el cànem, i la metal·lúrgica que s’inicia a l’època medieval i que encara avui té una important presència a la zona.

A les fargues s’obtenia un ferro de molta qualitat que era la matèria primera de molts altres artesans: clavetaires, ferrers i armers. Tres quartes parts de la població treballava en oficis relacionats de manera directa o indirecta amb el ferro i més endavant, quan el ferro que s’extreia de la vall de Ribes deixa de ser rendible, les fargues s’adapten al treball del coure i apareixen nous oficis com el de peroler.
Les armes de foc portàtils representen al llarg dels segles XVII i XVIII una de les indústries més prestigioses i significatives de la població de Ripoll, per la seva quantitat i qualitat. Tant és així, que actualment se’n troben d’ exposades i conservades a museus de tot el món, com París, Edimburg, Sant Petersburg, Chicago, Sud Àfrica, etc.

La visita acaba amb les vitrines del futur on el visitant participa d’una reflexió que permet veure la societat del present a través del nostres objectes, de la mateixa manera que en el recorregut pel museu s’ha pogut descobrir la vida i la història d’una societat a partir dels seus.