A la cuina de pagès s’hi feia molta vida. A l’hivern era el lloc on s’estava calent i s’hi menjava. Asseguts al banc escon, la família hi passava els vespres enraonant o dient el rosari.
De bon matí les dones encenien el foc, que ja no s’apagaria fins a la nit; penjant dels clemàstecs sempre hi havia una olla o un perol. De tant en tant, algú hi afegia llenya o remenava les brases.
A la pica sorollaven els plats després de l’àpat i , ocasionalment, els homes feien un trago del porró deixat sobre la taula. En temps de fred, petaven les castanyes a la llar i la mainada jugava i escoltava les converses dels grans.
Cuina. Dibuix de Josep Ribot al Museu Etnogràfic de Ripoll
De bon matí es torrava pa per esmorzar i es començaven a fer les farinetes de blat de moro o a escaldar les sopes. L’escudella amb carn d’olla era el dinar dels dies feiners, amb una fruita per postres o bé una crema de llet i ous si hi havia perill que aquests es fessin malbé.
El cafè sovint era substituït per malta i els àpats lleugers (o el “fer beguda”) al camp en èpoques de feina, consistien en una amanida, embotits i un tall.
Per sopar se solia servir vianda i llegums amb un tros de cansalada. Els dies de festa, de primer plat hi havia arròs o macarrons, i de segon ànec, oca, pollastre o conill. A part del que pescaven al riu, l’únic peix que consumien, conservat en salmorra, era el bacallà i les arengades.
Dibuix de Josep Ribot al Museu Etnogràfic de Ripoll