Memòries del 27 de maig de 1839

RECORDATORI.

Dimecres se cumplirán setanta cinc anys que nostra vila estimada sofrí tots els horrors, totes les conseqüencies d’una cruel guerra entre germans. L’atac, l’incendi, la destrucció complerta, la mort de molts de llurs fills, el dur captiveri dels homes sobrevivents, la dispersió de dònes i criatures captant un mós de pa per aquestos mons de Deu: veu’s aquí els tristos resultats de la guerra civil. Fins el nom de Ripoll va ser esborrat del llibre dels pobles vivents!

Son ja ben pocs, quasi cap, els testimonis vivents d’aquella catàstrofe. La generació actual en conserva encara viva impresió per haver oit de boca dels seus pares la relació esglaiadora, les doloroses angunies d’ aquells dies horribles; la generació que puja, per llei natural del temps, sols en conservarà el record històric. Però mentres existirán ripollesos dignes de tal nom se commemorará la diada del 27 de Maig de 1839. I això sens odi a ningú ni ofensa a cap partit; solament amb el desig nobilíssim de pregar per totes les víctimes, i d’ honorar la memoria de nostres avant-passats que, en un dia com aquell i en defensa heroica d’ un ideal, vesaren generosament la llur sang, essent l’admiració de propis i estranys.

Dimecres les campanes brandarán tristement a morts: entrem al temple a pregar per tots, pels vençuts i pels vencedors, tot demanant a Deu ens deslliuri del flagell de la guerra.