29.05.2020
Rajoles d’oficis
Les rajoles, en el seu origen, s’utilitzaven per impermeabilitzar els llocs humits de les cases: cuines, espais per a aiguamans, comunes, rentadors…, i tenien una funció sobretot higiènica.
Posteriorment la ceràmica va anar adquirint un paper decoratiu i les rajoles passaren a formar part de fornícules, frisos, graons, fonts, arrimadors i fins i tot façanes i teulades.
La influència inicial a l’hora de vidriar i envernissar una de les cares de la rajola fou la islàmica. Més tard arribaren les modes italiana i flamenca, que els artesans rajolers catalans van fer pròpies. Encarregaven les imatges a pintors o bé es limitaven a reproduir gravats populars de l’època.
A Catalunya les rajoles d’oficis foren la producció ceràmica més genuïna, tot i que també són freqüents els motius referits a altres temes.
Des del segle XVII fins a finals del XIX, les rajoles d’arts i oficis van ser una finestra oberta a la vida menestral del seu temps. Reben aquest nom perquè habitualment reprodueixen l’home o la dona fent les tasques que per tradició els eren pròpies, en una plasmació figurativa i monotemàtica, enquadrada en un marc pintat i enriquida amb elements decoratius (que actualment ens són útils per a datar-les). Ens ofereixen informació no tan sols de la feina i el lleure, sinó de l’entorn social en el qual es desenvolupaven i ens mostren la quotidianitat d’unes ocupacions ara gairebé desaparegudes. Curiosament, els mateixos rajolers no van retratar mai el seu ofici.
