Objectes i les seves curiositats

El dormitori es transmetia de generació en generació. En el mateix llit s’hi naixia, s’hi passava la nit de nuvis, s’hi engendrava la descendència, s’hi emmalaltia i s’hi moria. I així, de pares a fills, aquella cambra era testimoni de les intimitats més pregones d’una nissaga. Només la mort, el pas per excel·lència, obria les portes als parents i veïns que venien a ajudar i a donar el condol, iniciant el deure de guiar el difunt pel camí de benestar definitiu, on hauria d’assolir la condició d’avantpassat que ha de protegir els seus.

Amb els anys, les persones van començar a néixer en clíniques, viure la nit de noces en un hotel, emmalaltir a l’hospital i morir en una residència geriàtrica.

La cambra-alcova, aquell espai de confidències atàviques amb el món i el més enllà, passaria a ser una estança més de la llar. El seu parament seria víctima de conceptes moderns com la moda i la condició efímera dels objectes i de les relacions humanes.

A l’alcova que es mostra en el Museu Etnogràfic de Ripoll, hi destaca el llit barroc d’estil olotí, decorat amb la imatge de la Sagrada Família a la capçalera, i procedent del Mas la Serra del Boix de Ripoll.

A part, hi podem veure altres elements característics que es podien trobar en una alcova del segle passat, com ara:

– Una tovallola de fil teixit, de color blanc de cànem.

– El conjunt de llit, teixit de domàs en blaus, amb cortines i cobrellit.

– Una caixa de núvia, de fusta tallada, amb portes d’urpa de lleó.

– Una calaixera defusta formada per cinc calaixos, amb les portes de davant en forma de disc.

– Una escaparata* amb tres cares de vidre i amb la imatge de la verge Dolors a l’interior.

– Una tovallola de combregar, de teixit de fil blanc amb punta.

– Un rentamans de ceràmica.

– Un sanitari o lavabo de ferro.

– Un bressol de fusta.

 

*Escaparata: Vitrina on hom guarda imatges de sants, objectes d’art, etc.