22.04.2020
Els exvots
Durant anys, Joan Amades i Tomàs Raguer (un dels fundadors de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll i primer director) es van escriure cartes. Concretament, en una d’elles del 16 de gener de 1942, Amades va escriure a Raguer tot dient-li que el seu amic en comú Durant i Sanpere estava fent un treball sobre exvots i que li havien comentat sobre la importància dels que hi havia al museu de Ripoll. Així, li demanava informació referent a qui els pagava, qui els pintava, els materials utilitzats o la història que contenien.
La resposta de Tomàs Raguer fou al 28 d’abril de 1942, contestant a Amades algunes qüestions, com ara que els exvots o miracles (en nom popular), al Ripollès la gent se’ls feia pintar per pintors, com Francesc Boix Pere Vila, que el més antic del museu és del 1708, i perquè els feien i la utilitat que tenien a la comarca.
Què són els ex-vots?
La definició d’Exvot*. M: do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge… Etim.: del llatí ex voto “ del vot”.
*Diccionari Català -Valencià -Balear, dirigit per Antoni Mª ALCOVER.
En el fet votiu, sempre hi ha un do ofert pel devot al personatge protector, en aquest personatge sobrenatural se li confien les penes i se n’espera l’ajut que cap humà pot oferir.
Es considera un exvot, qualsevol mena d’objecte tangible ofert a un personatge celestial. Existeixen diferents tipus d’exvots com són les presentalles de plata, escultures de cera, fotografies, i els exvots pintats o retaulons.
Figures de cera al Museu Etnogràfic de Ripoll
Els retaulons del Museu Etnogràfic de Ripoll
La col·lecció d’exvots del Museu, consta de 96 retaulons, d’entre el segle XVIII i finals del XIX. Tot i que la majoria d’ex-vots no estan datats, un dels més antics és del 1712. La majoria d’exvots fan referència a malalties, i accidents, però també n’hi ha d’altres temàtiques, com ara un casament (tot i que no sabem si va ser el nubi o la núbia el que va demanar trobar parella) o un traginer que és confós amb un traficant i tot i que està a punt de ser detingut se’n surt gràcies a un miracle.
El suport d’aquestes obres són fustes petites, de forma rectangular de dimensions aproximades o menors de 25 x 35 cm. La tècnica pictòrica pot ser oli o tremp.
Tot i que els retaulons ens aporten molta informació, quasi mai hi ha text més enllà de la paraula EX-VOTO, i tota la informació ens l’aporta l’escenografia, que és justament el que ens ajuda a datar-lo, gràcies al vestuari, les vestimentes, les imatges divines….
L’espai pictòric es divideix en dues parts: l’espai celestial i l’espai l’humà. Seguint els esquemes medievals, el personatge celestial té una mida més gran que els humans.
En l’espai celestial podem trobar diversitat de marededéus i sants. La Mare de Déu sovint està representada amb el Nen.
Molts d’aquests personatges estan representats amb els seus atributs, gràcies a això a vegades es poden identificar santuaris i ermites.
El personatge celestial sol estar pintat de cos sencer, frontal o lleugerament inclinat, envoltats o situats sobre un núvol, a la part esquerra del retauló.
A vegades es representa com s’hi participés de l’escena humana.
En l’espai humà s’hi representa un àmplia gamma d’escenes on l’home es troba en feblesa i impotència: accidents, malalties, perills de guerres… És difícil saber la causa de l’esdeveniment, sovint representen malalties al llit, però no hi sol haver cap text que expliqui concretament què passa. La complexitat d’aquestes escenes és variada, hi podem trobar des d’un sol devot a persones amb actituds diverses.
Al Museu Etnogràfic de Ripoll hi ha una norantena de retaulons: en 40 hi són representats adults o infants al llit, i en 14 hi apareix un o més metges atenent al malalt. És difícil saber quina malaltia pateixen, ja que no hi ha cap inscripció, i en alguns es pot apreciar algun símptoma, com vòmits.
Malalt vomitant sang.
Ferrer que es fa mal a la mà.
Com a exemple podem destacar el d’uns pares resant a la Mare de Déu dels Munts pel seu fill malalt, i a on es veu el metge ja marxant. La lectura d’aquest retauló, així com el de la resta, és que justament la imatge celestial és la que ha obrat el miracle de la curació, i que per gratitud, la família ha fet pintar la història:
Així doncs, els retaulons són un gran testimoni històric (indumentària, mobiliari, mitjans de transport, accidents propis de cada època, estructures familiars…), i tenen un gran valor com a símbols de fe i protecció i de lligam amb allò que és sagrat.