14.04.2020
Ara que diuen que vindran uns dies poc assolellats, encara ens vindrà de gust una bona escudelleta!
Així que us deixem la recepta del rebaixinat (escudella) que va recollir la folklorista Núria Roquer i Camprodon al llibre La vida a pagès de Salvador Vilarrasa i Vall (les Llosses, 1860-Ripoll, 1942).
Rebaixinat (escudella)
Es posa l’olla al foc; quan vull s’escalden forces trumfes tallades i cols trinxades i es tiren a l’olla. Al mateix temps, per adob, s’hi tira os de peltruc o piumoc que és el mateix (un os de porc salat) i una bola de sagí amaurat. Quan les trumfes són mig cuites s’hi tiren unes quantes rotllanes de fideus i si es tenen mongetes cuites també n’hi solen tirar, doncs es fa amb elles o sense. Quan els fideus són cuits es treu del foc i ja està.
Aquesta escudella com és llesta de fer-se se sol menjar per esmorzar. Hi ha cases que pelen les trumfes al vespre abans. A pagès de totes les classes d’escudella se’n diu vianda o cuinat. Així un plat de vianda vol dir un plat d’escudella sia de la classe que es vulgui. Les sopes s’entén sempre que són de pa.Tota mena d’escudella l’adoben amb una bola de sagí amaurat. Per això es trinxen amb la mitjalluna els salats de cansalada i talls de sagí un xic ranci; s’hi barreja farina anant-la pitjant (amaurar) amb les mans fins que resulta una pasta forta de la qual se’n fan boles que es fiquen dintre una olla o gerra i es van gastant a mesura que es necessiten, puix duren molt temps.
